El pes cultural pot evidenciar les barreres de precepte (nacionalismes), a l’Interior d’aquesta, la barrera de sentit queda controlada en la mesura que hi ha preguntes que no queden resoltes perquè es queden tancades dins de la barrera poruga i conservadora.
Quan es trenca la barrera de precepte, sempre per proximitat, l’altra apareix en escena de manera que t’obliga a prendre posició: les pràctiques exòtiques deixen de ser exòtiques quan et son properes: propicien una posició dialèctica.
Shunji Iwai director del film Picnic, proposa una manera d’escapar del marc paisatgístic: ho fa pujant sobre el perímetre de la muralla que separa el dins del fora i passejant-hi tot i vorejant l’interior, caminant per la seva pell. Alhora, en aquest gest d’arpejar l’interior trenca la frontera entre el dins i el fora perquè es fa conscient de que alhora està vorejant l’exterior mentre que camina sobre el mateix perímetre.
Els NO-LLOC són aquells que es poden multiplicar, que poden ser a qualsevol lloc, on ningú se sent a casa però ningú se sent hoste a casa de l’altre. És casa de ningú.
Aquests són els processos, motiu pel qual la identitat - alteritat no són autònoms,
Tant jo com l’altre defugen en romandre a pertànyer al lloc per a ingressar cap a allò que ens fa ignorants, cap allò del qual no tens coneixements.
No hay comentarios:
Publicar un comentario