cartografia sense geografia

“Cartografia sense geografia” pretén reflexionar entorn el viatge sense fer ús d’una eina estratègica ni d’un mitjà de transportació lineal.

El subjecte de la societat contemporània, o el subjecte de “la sociedad moderna líquida” descripció de Zygmunt Bauman, viu en una condició d’actuació que canvia abans de que les formes de vida estables es consolidin. La contemporaneïtat no es mou per una subjectivitat delegada tot i que delega la seva naturalesa en prerrogatives polítiques, és una subjectivitat diferida que parteix per a retornar i autoconstituir-se.

La modernitat pren el relat com a vida en tant que pren el relat com una construcció lineal, el final de l’aventura suposa un èxit o un fracàs que gestionarà en benefici. La gran diferència entre aquest subjecte viatger que camina en línia recta i el viatger contemporani, rau en la manera d’entendre el relat i l’ús que se li dona, l’últim pren la vida com a relat, perquè l’abandona, el va construint però no en inicis successius, sinó en finals successius perquè torna a partir, torna a marxar per a retornar. L’art construeix relat, un relat que ha de ser abandonat per a tornar a ser recuperat, posa èmfasi en el cloure el capítol i no en iniciar-lo, per a negant-lo el reformúla la mateixa recepta.

Eutorpia, és una de les ciutats invisibles de Italo Calvino a Ciudades Invisibles, on els habitants quan se senten fastiguejats i no poden suportar el seu treball, ni els seus familiars, ni la seva casa i tampoc la seva vida, marxen a la ciutat següent per cloure una vegada més el tedi. Tot i així aquest apunt potser hauria de ser llegit en termes literaris, més com una polisíndeton en relació als mecanismes del sistema i sub-sistemes del mercat del capital que, a diferència dels sistemes de representació, aquest està constantment renovat, delegant-se la subjectivitat del subjecte, a partir del el shopping, que col·lapsa la auto-construcció biogràfica per apropiar-se’n i desprenre-se’n i així va redirigint la subjectivitat d’un departament a l’altre.

FANG LIJUN, Series2,