PRESÈNCIA COM A VOLUNTAT / My Rome, Zang Huan 2005, Performance, Capitoline Museum, Rome, Italy

La presència en aquest relat Homèric té el seu feedback el Naixement de la Tragèdia o Grècia y el Pesimisme de Friederich Nietzsche. Perquè en el seu discurs s’hi suma la embriaguesa d’allò dionisíac amb la formalització d’allò apolínic. Recorda certamet a la teoría sustentada per tot el pensament oriental. Nietzsche associa la musicalitat amb l’Àsia i la plasticitat amb Grècia. La suma d’ambdós impulsos com a contradictoris il•luminen el pas a l’experiència tràgica en diàleg, en un mantenir oberts els pols de la contradicció sense pacte, suportant el repèl com a condició de la seva existència i sense possibilitat de conciliació. L’experiència tràgica forma un pont amb l’experiència contemporània i l’experiència contemporània de l’art.

“Todo nuestro mundo moderno esta preso en la red en la cultura alejandrina y reconoce cómo ideal el hombre teórico, el cual esta equipado con las más altas fuerzas cognoscitivas y trabaja al servicio de la ciencia, cuyo prototipo y principal antecesor es Sócrates. Todos nuestros medios educativos tienen puesta originariamente la vista en este ideal, toda otra existencia ha de afanarse esforzadamente para ponerse a su nivel, como existencia permitida, no como existencia propuesta. (...) si la creencia en la posibilidad de tal cultura universal del saber se trueca poco a poco en la amenazadora exigencia de semejante felicidad terrenal alejandrina, en el conjuro de su deus ex machina eurípedo! Nótese esto: la cultura alejandrina necesita un estamento de esclavos para poder tener una existencia duradera: pero, en su consideración optimista de la existencia, niega la necesidad de tal estamento, y por ello, cuando se ha gastado el efecto de sus bellas palabras seductoras y tranquilizadoras acerca de
<> y de <>, se encamina poco a poco hacia una aniquilación horripilante. (...)”

a ressò d’això proposa “Con este conocimiento se introduce una cultura que yo me atrevo a denominar trágica: cuya característica más importante es que la ciencia queda reemplazada, como meta suprema, por la sabiduría, la cual, sin que seductoras desviaciones de las ciencias la engañen, se vuelve con mirada quieta hacia la imagen total del mundo e intenta aprehender en ella, con un sentimiento simpático de amor, el sufrimiento eterno como sufrimiento propio”

L’experiència tràgica conté dos impulsos creatius, la suma entre subjecte ebri, com a activitat desestructurant que permet a la vida reconèixer com a defecte, amb la formalització de l’activitat orgiàstica des del gest apol•lini.
L’art és la formalització de l’embriaguesa, l’art és el sentit plàstic apol•lini de l’ebri dionisíac, aquest és un precepte que es presenta com a paradoxa, “la vida com a defecte-la representació formal”.